Un cop presentat el projecte als alumnes i donada la seva bona predisposició inicial, malgrat les reticències a perdre la vergonya davant un micròfon vam començar a repartir les diferents tasques:
Un cop consensuats els temes, dividir-nos en grups de treball: elaborar les preguntes en el cas de l'entrevista, redactar els costums i tradicions, seleccionar els paràgrafs a llegir,...
Un cop tot recollit, redactat, corregit, van venir els assajos per vocalitzar millor , el reconeixement de la pròpia veu gravada, la superació de la por al ridícul, i les ganes de fer-ho com més bé millor.
La part tècnica d'ensenyar a gravar-se els propis alumnes i convertir els arxius sonors va venir del alumnes del Crèdit Variable de Música de 4t d'ESO.
Molt positiva, perquè vàrem aconseguir que els alumnes d'una forma lúdica i natural practiquéssim el català oral i desprès de sentir-se per Internet des de qualsevol lloc tinguessin molta més voluntat per millorar i polir la seva expressió per tal de que cada emissió quedes el més encertada possible, amb tot el treball previ de redacció de guió i pràctica de lectura que això comporta. Podríem dir que ara ens costa apartar-los del micròfon a més d'obrir l'experiència a tots els altres alumnes del centre que han quedat sorpresos d'aquesta experiència que els ofereix les TIC.
També varem aconseguir que els alumnes perdessin la por a les TIC i coneguessin altres eines apart de navegar per Internet, consultar i jugar per Internet.